1. |
Preludi
01:33
|
|
||
|
( o els dies clars )
|
||||
2. |
Incerts
04:57
|
|
||
|
( o el cataclisme )
Cert,
que tot és tan incert,
que tot és desconcert,
i res ens està fent pensar que sigui del tot
cert.
Tot és tan incert.
|
||||
3. |
Odissea
04:55
|
|
||
|
( o l’inici )
Patirem el que no està escrit
,
però no escriurem tot el que hem patit,
i no escriurem el que ja està escrit,
ni patirem pel que ja hem patit.
Que ens vagi bé,
que ens vagi bé,
que ens vagi bé
i que no ens fem mal.
|
||||
4. |
Lluny
04:31
|
|
||
|
(o les absències)
Cada cop dormim més junts,
cada nit estem més lluny,
cada dia hi ha més gent
que vol viure les nits
i dorm al nostre llit.
I tu i jo, estem més lluny,
Cada nit perdem més temps,
cada dia sortim menys,
cada cop volem més lluny
i somniem estius, però no sortim del niu.
I tu i jo, estem més lluny,
i tu i jo, ja som ningú.
|
||||
5. |
Funeral
02:32
|
|
||
|
(o la transcendència)
Ens perderem per l’espai-temps,
el nostre trànsit será breu
esgarrapant moments de cel,
serem eterns i fills del vent.
Serem centaures del desert,
travessarem per rius vermells,
veurem paisatges sense fons.
El nostre Rèquiem sota la llum del sol.
Serem centaures del desert,
travessarem per rius vermells,
veurem paisatges sense fons
i hi haurà armonia entre la póls.
|
||||
6. |
Rèquiem
03:30
|
|
||
|
(o l’eternitat)
|
||||
7. |
Hiperbòria
04:02
|
|
||
|
(o la desició)
Més enllà dels murs caldrà que ens abriguem
i no mirem enrera més,
encara que ens perdem.
Voldriem ser tan bojos com aquell irlandès,
que no te por de res
perque parla amb uns déus
què no li diuen mai res.
No em vam tenir prou, no em vam saber prou
i ara viatgem sols.
Buscarem la sort,
perdrem el cap i el nord,
se’ns ha fet massa fosc,
perdrem totes les pors.
|
||||
8. |
Szildâvija I
02:04
|
|
||
|
(o el lament)
|
||||
9. |
Silenci
03:35
|
|
||
|
(o la indesició)
Ja no hi ha més trens,
ja no hi ha més vida,
només aquest desert etern.
Tanquem les finestres,
no obrim més ferides,
la tempesta és dels valents.
Ens estimem la sang,
ens estimem les vides,
vides que després no sabrem viure.
I quan arribi l’hora,
i quan arribi el dia,
veurem els àngels de la mort.
Tanquem els ulls, silenci, ningú vol veure res.
Darrera les cortines és viu més bé
i no hi passa mai res, i no hi passa res.
Ja no hi serem a temps,
estem comptant els dies,
estem perdent la fe i els trens.
En aquesta travessia,
el vertígen es fatal
en aquest etern desert.
|
||||
10. |
Post-Western
02:49
|
|
||
|
(o la condemna)
|
||||
11. |
Infinits
04:36
|
|
||
|
(o la deriva)
Ja no hi haurà inèrcies,
tot seran neguits
i ens destrossarem la salut dormint en altres llits.
Serem fugitius, profetes infinits
I veurem món, sense saber qui som.
Ja no tenim res, ja no esperem res,
ja no som res, només el temps...
No hi ha passats, no hi ha presents,
només instints i dies.
Ara serem indefinits, i les paraules seran buides.
Serem fugitius, profetes infinits,
i els matins seran tardes i els vespres, nits.
Ja no tenim res, ja no esperarem mai res,
ja no som res, només el temps,
que ens diu adéu.
|
||||
12. |
Szildâvija II
03:02
|
|
||
|
(o el gran lament)
|
||||
13. |
Final
03:22
|
|
||
|
(o la dignitat)
Acostumant la vista a la foscor,
fa mesos que es tardor,
fa dies que estem morts.
On han quedat les il.lusions del nostre temps,
els entreactes del passat
i les nits que no veien final?
Potser demà ja no hi serem
més val que no ens hi deixem res
que surti tot el que hem après
i que no ens quedi res a per dir.
Hem oblidat la sensació del primer cop
cremant els anys del nostre temps,
ara som a les portes de l’infern.
I avui viurem com si això fos el final
com si esperèssim el petó
que s’ens emporti a un altre món.
|
||||
14. |
Temps
01:57
|
|
||
|
(o el destí)
Ja no hi ha més temps,
no ens queden destins,
ja no hi ha perdó
ni ens queden camins.
|
||||
15. |
La caiguda dels déus
06:01
|
|
||
|
(o l’apoteosi)
Falten poques hores pel gran final,
això ha passat depressa i no ens queda espai,
hem construït grans catedrals
però ara els gossos ja són vells i tot són mals.
Però no ens estem quiets
quan tot ens fa mal.
I no ens estem mai quiets
mentre aguanti el cos.
Sentim, que perdem esperances,
que guardem les distàncies
però mai no n’hi ha prou.
Sentim, que perdem esperances,
que guardem les distàncies
i mai no en tenim prou.
Falten poques hores pel gran final,
això ha passat depressa (i mai no en tenim prou),
però ara els gossos ja són vells i tot són mals.
|
||||
16. |
Capvespre
01:36
|
|
||
|
(o la nova era)
|
||||
If you like Sildàvia, you may also like:
Purple Haus
by Bear the Mammoth
The latest album from Purple Haus is a playful and poignant exploration of progressive post-rock.
go to album
The Australian duo draw from a stylistic hodgepodge spanning free-improv, doom, jazz, psych rock, and no wave.
go to album
Throwing mathcore, emo, and ambient into the mix, Estonia's Kaschalot push progressive rock's multitasking approach to its limits.
go to album
The Earth Is Not a Cold Dead Place
by Explosions in the Sky
Every day until a Covid vaccine is found, Temporary Residence makes one of its records Name Your Price. Today’s is a classic from EitS.
go to album
Triumph & Disaster
by We Lost The Sea
An tempestuous post-rock journey inspired by the existential threat of climate exchange, "Triumph & Disaster" overflows with grace and grit.
go to album
Mogwai return with a soundtrack to the upcoming film “Kin,” delivering moving songs with emotional gravitas.
go to album
Fueled by dreams and nightmares about the nuclear age, Scottish experimental rockers rework music recorded for a BBC documentary.
go to album
