1. |
Immens
04:22
|
|||
Tan senzill i tan immens,
tant misteri i tant, perquè.
Tan salvatge i tan prudent,
tants dimonis, tants inferns.
Tan tranquil i tan intens,
tant desig i tan latent,
tanta ciència i tan pocs déus,
tanta vida, tant present,
tan i tan immens.
Tan senzill i tan immens,
tanta pressa i tant, per res.
Tanta lluna, tan secret.
Tan concret i tan dispers.
Tanta força i tants moments,
tants adéus i tants mai més,
tan d’amor i tan poc temps,
tanta absència i tan present,
tan i tan immens.
|
||||
2. |
El buit i l'abisme
04:29
|
|||
Els anys de psicodèlia
fan guàrdia dins dels caps,
i esperen per tornar.
si un dia defalleixes
en aquesta teva sequera vital
i se’t morin els paisatges com mai,
i arribi aquell moment en que hauràs de triar
entre l’abisme o l’instint que trenqui el buit,
l’atzar és breu i no se’t pot fer de nit,
no perdis més el temps,
no vulguis tornar enrere....
Seqüències descartades,
fugint de primers plans,
paciència.
Només tens clar una cosa:
que no saps avorrir-te, no ho has fet mai.
Només sents freqüències exitants,
i no hi ha res més viu que un record
i segueix...
entre l’abisme o l’instint que trenqui el buit,
l’atzar és breu i no se’t pot fer de nit,
no perdis més el temps,
no vulguis tornar enrere...
viatja per l’abisme i el buit...
l’atzar és breu i no se’t pot fer de nit,
no perdis més el temps,
no vulguis tornar enrere...
viatja per l’abisme i el buit...
|
||||
3. |
El senyal
04:19
|
|||
I quan hem vist el límit,
el límit de la por,
i l’ombra dels fantasmes que ens gelàven el cor.
Els dies de les febres
dels buits i tremolors,
i de portar per dins les processons.
Perquè només quan érem
al fóns del pou
vam veure el senyal
que ho va trencar tot.
Hem vist llum per les esquerdes,
i ara el camp per còrrer és llarg,
i les ombres i els fantasmes ja no ens marquen més el pas.
Potser ha arribat el dia, ja,
de creure en el senyal,
després de tant de temps de resignar-se i tremolar.
Només quan érem
al fóns del pou
vam veure/sentir el senyal
que ho va trencar/canviar/partir tot.
|
||||
4. |
Nimfes i unicorns
05:01
|
|||
És l’ànima del bosc,
la dansa que remou el cor,
és el mantra que ens allarga la cançó
i guarda els matins, que encara és fosc.
És la nimfa que s’emporta el dolor,
és caràcter que no vol entrar en raons,
és la filla de tempestes, llamps i trons,
que guarda els secrets dels unicorns
i és un follet bromista,
el rei dels somnis i els malsons,
el fill de la inconsiència,
i és feliç amb poc però ho vol tot.
És el guardià del temple del sol,
és sauron i és obi-wan,
és desordre i despropòsit,
és un joc de nens i de trons,
És l’univers inabastable
de nimfes i unicorns,
és fill de la inociència,
és feliç amb poc, però ho vol tot
és feliç amb poc, però ho vol tot
és feliç amb poc, però ho vol tot
és feliç amb poc, però ho vol tot
|
||||
5. |
Els mars del sud
03:42
|
|||
Quan torni la llum,
voldràs fer aquell viatge
et creies vençut?
L’eterna qüestió
assajos i errors,
la ment i l’entranya
jugant amb el cos.
Mai més podràs ser tu,
mai més voldràs ser un altre,
cartografiaràs la llum
per veure si hi ha mars al sud.
La ciència ficció, que et treu d’aquest món,
potser li treu sentit
a aquesta missió.
El que estas buscant és a l’oceà,
no saps si existeix,
però saps que no en tornaràs.
Mai més podràs ser tu,
mai més voldràs ser un altre,
cartografiaràs la llum
per veure si hi ha mars al sud.
I quan ja siguis transparent
refelxe en els vitralls del temps
et deixarà dur per la sort
al gran viatge cap enlloc.
No paris fins als mars del sud,
segur que encara hi queda algú,
que amb el primer sol de l’hivern,
cartografiarà la llum.
Mai més podràs ser tu,
mai més voldràs ser un altre,
cartografiaràs la llum
per veure si hi ha mars al sud.
|
||||
6. |
Vall fosca
06:49
|
|||
Els viaranys queden enrera,
i les cruïlles perilloses,
cartografies noves
que viuen de l’intensitat.
Se’ls han obert les ànimes
com cent cavalls desbocats,
com eugues poderoses,
els han sobrepaassat.
I sortiran d’aquesta vall fosca,
i sortiran sent molt millors,
i cremaran tots els mapes
i les boires diran
quan i com podrem caminar.
Quan calmin les tempestes,
podran arribar al fons
i sortiran d’aquesta vall fosca,
les cendres diran com.
Se’ls han obert les ànimes,
com cent cavalls desbocats,
com eugues poderoses,
i els mapes cremaran.
|
||||
7. |
Cremem les naus
05:17
|
|||
El temps de les respostes,
demana convicció,
haurem de decidir-nos, ara que estem sols,
i treure conclusions.
d’aquest dol i vol, i dol quan vol.
Agafem-nos fort i treiem-nos pes de sobre,
cremem el verí, cremem les ferides,
i cremem les naus
que fins la mort tot és vida.
Estriparem les paraules
que no ens diguin res de nou.
i que vingui el que vingui, ara que estem sols,
enlairem el vol.
i dol i vol, i dol quan vol.
ballarem pel foc, i viurem de la bogeria,
cremem el verí, cremem les ferides,
i cremem les naus
que fins la mort tot és vida.
|
||||
8. |
Trobem-nos a faltar
05:05
|
|||
Trobem-nos a faltar,
trobem-nos, trobem-nos.
Flueixin els espais,
iniciem-nos, trobem-nos.
Les marques i els senyals
no busquen cap drecera,
només hi ha una vida,
trobem-la sense pressa.
Trobem-nos a faltar,
trobem-nos, trobem-nos.
Flueixin els espais,
iniciem-nos, trobem-nos.
Els gestos i els detalls,
no deixin de sorprendre,
només hi haurà una via
seguim-la sense perdre’ns.
Trobem-nos a faltar...
about
|
Streaming and Download help
If you like Sildàvia, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp